El Consell de Cent i Ferran el Catòlic. Curs-taller 2012, (15 febrer-30 de maig)

El Consell de Cent i Ferran el Catòlic. Curs-taller 2012, (15 febrer-30 de maig)

Taller sobre l’escriptura de la història

Direcció:
Ramon Grau i Fernández
(Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)
Amb la col·laboració de:
Manuel Sánchez Martínez
(Institució Milà i Fontanals, CSIC)
Sebastià Riera i Viader
(Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Com a gènere literari, la Història nasqué a l’Antiguitat,
però les seves formes modernes estan molt lluny dels
models clàssics. La pràctica actual dels historiadors s’emmiralla
en aquells escrits dels darrers segles que han
intentat fer aportacions al coneixement mitjançant el
treball amb fonts fidedignes i amb una referència explícita
als acords o desacords respecte als antecedents bibliogràfics.
Les obres dels historiadors moderns adopten, així,
formes obertes expressives d’una voluntat de contribuir al
progrés col·lectiu del saber sobre el passat i pròximes a les
emprades per difondre els resultats de la ciència basada en
l’aliança entre experimentació i construcció racional.
Dins la seva programació regular de cursos, el Seminari
d’Història de Barcelona proposa enguany utilitzar la
peculiar modalitat literària que és la historiografia moderna
com a guia per aprofundir en el coneixement de la
història de la ciutat i accedir a la documentació original,
especialment la dipositada a l’Arxiu Històric de la Ciutat
de Barcelona. L’activitat s’adreça a les persones interessades
a gaudir de la lectura crítica dels textos d’història,
iniciar-se en el treball sobre fonts originals o compartir
experiències pròpies de l’exercici professional de l’historiador.
Per aconseguir una aproximació real dels participants a la
matèria, el curs pren la forma de taller, és a dir, es configura
com un exercici de lectura dirigida i compartida de
textos. La tria d’un llibre destacat per la seva qualitat intrínseca
serveix d’eix per a la selecció de lectures, no sols
de l’obra escollida, sinó dins el repertori de fonts documentals
utilitzades en la seva elaboració i també dins l’entorn
de les seves referències bibliogràfiques.

La tesi doctoral de Jaume Vicens i Vives, titulada «Ferran II i la
Ciutat de Barcelona, 1479-1516», presentada el 1936 i editada
immediatament en tres volums, és la primera gran plasmació
a Catalunya d’un model acadèmic d’intenció científica que es
considera vigent en l’actualitat.
És també una de les obres més remarcables i influents dins la
historiografia de Barcelona, de la qual deriven encara les
interpretacions sobre el trànsit entre l’Edat Mitjana i l’Edat
Moderna. La seva força deriva de la combinació de tres ingredients:
una extraordinària aportació documental, fruit de
l’estudi sistemàtic de determinades fonts arxivístiques; una
crítica molt incisiva dels antecedents historiogràfics, especialment
els vinculats al corrent catalanista; i l’afirmació
d’unes tesis històriques de gran abast sobre la concentració
del poder polític com a part del progrés social.
Indubtablement, el pas del temps ha erosionat aquesta obra
de joventut de Vicens, deixant-ne unes aportacions incòlumes
i d’altres molt afeblides. La participació en el taller d’alguns
historiadors especialitzats en les mateixes qüestions abordades
a «Ferran II i la Ciutat de Barcelona» permetran afinar les
crítiques i ampliar les perspectives sobre el procés de coneixement
històric fins a l’actualitat.
No obstant això, és de remarcar que ja el 1938 la ressenya del
llibre de Vicens signada per Antoni Rovira i Virgili apuntava
amb prou d’encert els desequilibris qualitatius i els problemes
de connexió entre els tres ingredients mencionats. És un
bon indicador que la revisió crítica d’un llibre d’història no és
únicament funció del pas del temps i de l’acumulació de
noves recerques, sinó que exigeix una dedicació específica.


PROGRAMA

- Introducció: una aproximació a la historiografia
- Les institucions medievals i els seus documents
- Els historiadors i els conflictes de final del segle XV
- La dinàmica de les reformes municipals
- Monarquia i pacte en l’esfera ideològica
- Conclusió